Resultats de la cerca bàsica: 991
Diccionari de la llengua catalana
|
91.
martiri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de patir turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. El martiri de sant Bartomeu. Turment cruel físic o moral. Quin martiri haver de suportar-lo tot el dia! Aquesta criatura és el meu martiri. [...]
|
|
92.
trencador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trenca. Trencadores d'ametlles. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada. Persona que arrenca pedra de la pedrera. Eina de torner semblant al badaine. trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits. [...]
|
|
93.
conversejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar conversa a algú. [...]
|
|
94.
falconada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escometre el falcó, l'esparver, etc., la seva presa. Escomesa, especialment a fi d'emparar-se d'alguna cosa. Donar, pegar, falconada. [...]
|
|
95.
premiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a algú) el premi que mereix, donar un premi o premis. Premiar els alumnes estudiosos. Premiar la virtut, l'aplicació, la constància. [...]
|
|
96.
conquerir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d'armes. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l'estima pública. Conquerir l'amor de Déu. [...]
|
|
97.
latzulita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, hidroxifosfat d'alumini, ferro i magnesi, de fórmula (Mg, Fe)Al2[OH/PO4]2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color blau, té origen hidrotermal i s'usa com a pedra fina. [...]
|
|
98.
allargues
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar allargs a una cosa. [...]
burlar-se
|
|
99.
arreveure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
donar l'arreveure Prendre comiat. [...]
|
|
100.
bescollejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar bescollades (a algú). [...]
|
burlar-se
1 v. intr. pron. [LC] Riure's d'algú o d'alguna cosa, fer d'algú o d'alguna cosa objecte de riota. És un infeliç: tothom se'n burla i no ho coneix. Es burla de les coses més sagrades.
2 v. intr. pron. [LC] No prendre's seriosament algú o alguna cosa. De les teves amenaces, se'n burla pla bé, ell. Burlar-se de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells.
3 v. intr. pron. [LC] Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi!